Composiziun e applicaziun del serbatoi de esplosiun

Composiziun e aplicaziun del serbatoi de esplosiun
El serbatoi de sabbiament l’è el recipient a presiun central in di apparecchi de sabbiament, duperà per cunservà i abrasif e spruzzai a volta velocità sü la superfiss del pezz al fin de nettà o rafurzar.
I principal sit d’aplicaziun di latt de sabbiatura
L’aplicaziun di latt de sabbiament l’è parècc vasta, adatta en particular per la lavuraziun di pezz cun strütür cumpless:
Industria de la fundiziun: la esplosiun a colp pœu levà via la sabla residua, la sabla appiccicosa e la squama de ossido sü la superfiss di fundiziun.
Pretrattament d’acciaio: levà via la rugna sü la superfiss di profil e di tub d’acciaio, e anca süi squas de ossid süi forgià, süi part saldà e süi pezz tratà a calor-.
Pulizia suplementar: duperada per nettà i cantun mort o i cavità cumpless di pezz che sun dificil de ragiungh cun di macchine a esplosiun, cuma prucess suplementar per la pulizia a esplosiun.
Olter setur: l’è anca duperà per la rimoziun de la rugna superficial e per el pretrattament in de la costruziun naval, in di punt, in di strütür d’azzal, in di condutur de petròli, in de la metallurgia, in de la produziun de macchin e in di olter camp.
Compunent principai del serbatoi de esplosiun
El serbatoi de esplosiun, cuma recipient a presiun, l’è cumpost de plü compunent che lavuran insema. I seguent sun i sò compunent e funziun principai:
Nomi di compunent di latt de sabbiatura
Corp del serbatoio: un recipient a presiun central duperà per cunservà i abrasif (sferi d’acciaio, sabla, ecc.). De solet l’è una strütüra vertical cunt una furma conich en bas, che rend facil per i abrasif de cascà lisciament per la gravità.
Trapa: situada in de la part superiur del serbatoio, duperada per giuntà di abrasif. De solet g’he un setacc a l’interno per filtrar i grandi impurità e prevegnir el blocagg di valvul e di ugei a vall.
Valvola de alimentaziun: situada in del port de alimentaziun superiur del serbatoio. Quand l’aria cumpressa l’è introdotta in del serbatoio, la valvula se sara e se sigilla automaticamente, stabilend la presiun denter del serbatoio.
Sistema de lavuraziun de la funt d’aria: cumpres filter, valvul de regolaziun de la presiun, ecc., respunsabil de la purificaziun (eliminaziun de aqua e oli) e de la regolaziun de la presiun del aria cumpressa che entra in del sistèm per garantir un funziunament stabil del apparecchiatura.
Valvola de sabbiatura cuncentrada (valvula de sabbiatura): compunent central. L’abrasif se mes’cia cun l’aria cumpressa chichinsci e acelera. Reguland la rœuda a man, el raport de mescolanza intra abrasif e aria pœu vèss cuntrulà cun precisiun per avegh el meiur effet de spruzziun.
Valvula de cuntrol e sistèm de conduttur: anca la valvula de spegniment del aria, la valvula direziunal, la valvula solenoid, ecc., duperà per cuntrular l’apertura e la sarada del circuit d’aria. I muderni serbatoi de esplosiun duperan despess un telecomando pneumatich o eletronich, cunsentend ai uperatur de cuntrular a distanza el prucess de spruzziun per una magiur sicureza e cunvenienza.
Ugell: l’uscita final de fluss misto a volta-velocità e l’è un compunent vulnerabil. Per slungà la durada, sun despess duperà per la produziun materiai resistent a l’usura cuma el carburo de tungsten.
Bref descriziun del principi de funziunament del serbatoio de sabbiatura
El funziunament del serbatoi de esplosiun l’è un prucess ciclich de “spruzzaziun de mescolanza a presiun”. En primo luogo, l’abrasif l’è giuntà al serbatoi travers de la tramola superiur. Quand se lavura, l’aria cumpressa entra in del serbatoio, spinghend la valvula de alimentaziun per serrar e sigillar, fasend aumentar rapidament la presiun denter del serbatoio. Dopu, el sistèm de cuntrol derva la valvula de esplosiun a colp de ispessiment e la valvula de spegniment del aria. L’abrasif sotta presiun in del serbatoio entra in de la cambra de mescolanza de la valvula de esplosiun a colp ispessiment cun l’assistenza de la gravità, se mes’cia e acelera cunt un’oltra aria a volta pressiun e a la fin furma un fluss abrasif a volta velocità. L’è spruzzad sü la superfiss del pezz a una velocità de circa 60 meter al segund travers del ugell, ottenend effet de nettagg o de rafurzament.